La Bonesa

"LA BONDAT DIVINA NO SOLS ÉS LA CAUSA DE LES COSES, SINÓ TAMBÉ DE TOT MOVIMENT I OPERACIÓ"

"La divina bondat no és solament el fi de tota operació i de tot moviment de qualsevol creatura. Cada u fa segons allò que és; així, el foc escalfa. Cada cosa creada, d'acord amb la seva forma, participa de certa semblança de la bondat divina, com ja s´ha demostrat. Per tant, tota acció i moviment de qualsevol creatura és ordenada a la bondat divina com al seu fi.

A més, tot moviment i operació d'una cosa qualsevol sembla que tendeix a la perfecció. Allò que és perfecte té la qualitat de bo, perquè la perfecció d'una cosa és la seva bonesa. Així, doncs, tot moviment i tota acció de qualsevol cosa tendeix al bé. Per altra banda, qualsevol bé és una semblança del Bé Suprem, a la manera que tot ésser és semblança del Primer Ésser. Per consegüent, el moviment i l'acció de qualsevol cosa tendeix a assimilar-se a la bondat divina.

A més, si hi ha molts agents ordenats entre ells, cal que les accions i els moviments de tots aquests agents estiguin ordenats al bé del Primer Agent com el fi últim. Com sigui que els agents inferiors són moguts per un agent superior i que tot motor mou per a un fi propi, cal que les accions i els moviments dels agents inferiors tendeixin al fi del Primer Agent, de la mateixa manera que en un exèrcit les accions de tots els cossos convergeixen a un fi últim, la victória, que és el fi del general. Ja s'ha demostrat abans que el primer motor i agent és Déu, i que el seu fi no és altra cosa que la seva bondat, com també ja ha estat demostrat abans. Cal, doncs, que totes les accions i moviments de qualsevol creatures tinguin per fi la bondat divina, no, certament, per a causar-la o augmentar-la, sinó per a adquirir-la, a llur manera, participant en cert mode de la seva semblança.

Les coses creades aconsegueixen de distinta manera i mitjançant llurs operacions la semblança de la bondat divina, així com també la representen distintament segons llur ésser, perqué cada u obra segons la seva natura. Com que és una cosa comuna a totes les creatures, pel fet d'existir, representar la bondat divina, així mateix també és una cosa comuna que per llurs operacions aconsegueixen la semblança divina en la conservació de llur ésser i en la comunicació d'aquest mateix ésser a un altre.

En efecte, cada creatura, en la seva operació, primer de tot s'esforça a conservar-se, segons li és possible, en el seu ésser perfecte, i en el qual, a la seva manera, tendeix a assimilar-se a la divina perpetuïtat. En segon lloc, cada creatura, per la seva operació, intenta de comunicar el seu ésser perfecte a un altre, segons la seva manera, i per això tendeix a assimilar-se a la causalitat divina."

(Tomàs d'Aquino, "Compendi de teologia")