jueves, 14 de diciembre de 2017

"Ehrfurcht darum vor jeder Lebensform als de Hülle und Werkstatt eines Lichtgeistes, der nach dem Urlicht strebt. Ehrfurcht vor dem Menschenbild als dem Träger göttlichen Lichts."

(K.O. Schmidt, "In dir ist das Licht")

----

"Heil die Seele, die ihn mit liebessehnsucht zu sich einlädt! Selig die Augen, die im Lichte des Glaubens das Licht der ewigen Wahrheit erblicken!" 

(Thomas von Kempen, zitiert in K.O. Schmidt, "in dir ist das Licht")



"...
I fent-li de corona, ja hi veu abans de gaire
les d'or obiradores taronjes groguejar,
com si brilliant, cascuna, fos altre sol que en l'aire
sortis de les onades el món a enlluernar.

S'hi acosta entre bardisses de murtra, i ja sos polsos
els aires apetonen mig embeguts de mel;
de bla fullatge i aigües murmuris s'onen dolços,
i veu descloure, en pluges de pedreria, un cel.
..."  

(Jacint Verdaguer, "L'atlàntida")


viernes, 10 de noviembre de 2017

EL TRABAJO DE LA NOCHE


"Agradezco no ser una de las ruedas del poder, sino una de las criaturas que son aplastadas por ellas".

(Rabindranath Tagore)

+++

"¿El trabajo de la noche
no será útil al amanecer?
En la noche del dolor, bajo el viento de la muerte,
Cuando el hombre rompe sus ligaduras mortales,
¿No seguirá revelándose Dios
En toda su Gloria?"

(Rabindranath Tagore)


lunes, 9 de octubre de 2017


"Aquí se está llamando a las criaturas, 
y de esta agua se hartan, aunque a oscuras 
porque es de noche."

(San Juan de la Cruz)


jueves, 7 de septiembre de 2017

La verdad del arte.


"Conforme expresamos nuestro verdadero carácter, aumentamos en verdad. La verdad del arte consiste en una alegría creadora que carece de egoísmos; pero ésta llega a ser fatal si se deja seducir para servir a un objeto extraño.

El origen de la decadencia de todas las grandes culturas está en que no expresaron el verdadero carácter de la Humanidad, puesto que crearon caricaturas: la esclavitud, que impusieron a sus semejantes; el parasitismo en lo grande, que puede crear la riqueza, puesto que los hombres pusieron su confianza entera en las cosas materiales; el escepticismo envilecedor, que privó de sustento al que buscaba la senda de la verdad."

(Rabinranath Tagore)


++++

"Ya no se oponen dentro de mí el hindú, el musulmán y el cristiano. Ahora son míos todos los alimentos espirituales del mundo."

(Rabinranath Tagore)




La Bonesa


"LA BONDAT DIVINA NO SOLS ÉS LA CAUSA DE LES COSES, SINÓ TAMBÉ DE TOT MOVIMENT I OPERACIÓ"

"La divina bondat no és solament el fi de tota operació i de tot moviment de qualsevol creatura. Cada u fa segons allò que és; així, el foc escalfa. Cada cosa creada, d'acord amb la seva forma, participa de certa semblança de la bondat divina, com ja s´ha demostrat. Per tant, tota acció i moviment de qualsevol creatura és ordenada a la bondat divina com al seu fi.

A més, tot moviment i operació d'una cosa qualsevol sembla que tendeix a la perfecció. Allò que és perfecte té la qualitat de bo, perquè la perfecció d'una cosa és la seva bonesa. Així, doncs, tot moviment i tota acció de qualsevol cosa tendeix al bé. Per altra banda, qualsevol bé és una semblança del Bé Suprem, a la manera que tot ésser és semblança del Primer Ésser. Per consegüent, el moviment i l'acció de qualsevol cosa tendeix a assimilar-se a la bondat divina.

A més, si hi ha molts agents ordenats entre ells, cal que les accions i els moviments de tots aquests agents estiguin ordenats al bé del Primer Agent com el fi últim. Com sigui que els agents inferiors són moguts per un agent superior i que tot motor mou per a un fi propi, cal que les accions i els moviments dels agents inferiors tendeixin al fi del Primer Agent, de la mateixa manera que en un exèrcit les accions de tots els cossos convergeixen a un fi últim, la victória, que és el fi del general. Ja s'ha demostrat abans que el primer motor i agent és Déu, i que el seu fi no és altra cosa que la seva bondat, com també ja ha estat demostrat abans. Cal, doncs, que totes les accions i moviments de qualsevol creatures tinguin per fi la bondat divina, no, certament, per a causar-la o augmentar-la, sinó per a adquirir-la, a llur manera, participant en cert mode de la seva semblança.

Les coses creades aconsegueixen de distinta manera i mitjançant llurs operacions la semblança de la bondat divina, així com també la representen distintament segons llur ésser, perqué cada u obra segons la seva natura. Com que és una cosa comuna a totes les creatures, pel fet d'existir, representar la bondat divina, així mateix també és una cosa comuna que per llurs operacions aconsegueixen la semblança divina en la conservació de llur ésser i en la comunicació d'aquest mateix ésser a un altre.

En efecte, cada creatura, en la seva operació, primer de tot s'esforça a conservar-se, segons li és possible, en el seu ésser perfecte, i en el qual, a la seva manera, tendeix a assimilar-se a la divina perpetuïtat. En segon lloc, cada creatura, per la seva operació, intenta de comunicar el seu ésser perfecte a un altre, segons la seva manera, i per això tendeix a assimilar-se a la causalitat divina."

(Tomàs d'Aquino, "Compendi de teologia")





sábado, 19 de agosto de 2017

EL VERB



COM EXISTEIX EL VERB EN LA NATURA DIVINA

71. A conseqüencia de tot el que s´ha dit fins ara (caps. 28,30 i 34), hem d'admetre que Déu es comprèn a si mateix i s'estima i que en ell entendre i voler no són una cosa diferent del seu ésser. Puix que Déu es comprèn a si mateix i que tota comprensió de la intel.ligència es troba en el qui entén, cal que Déu en ell mateix sigui com l'objecte comprès en l'ésser que el comprèn. L'objecte entès en quant és en l'ésser intel.ligent, és com un verb de l'enteniment, car expressem amb un verb exterior allò que interiorment comprenem en la intel.ligencia. Segons diu el Filòsof (Aristòtil), les paraules són els signes dels conceptes. Per tant, cal que en Déu existeixi es seu Verb.

EL VERB, EN LA NATURA DIVINA S'ANOMENA CONCEPCIÓ

72. Allò que és conegut en la intel.ligència com un verb interior, segons la manera normal de parlar, és anomenat concepció de la intel.ligència. Es diu que alguna cosa ha estat concebuda corporalment quan, en el si d'un animal viu, ha estat formada per una força vivificant, i el mascle n'es l'agent i la femella el pacient, en la qual s'esdevé la concepció; de tal manera que el concebut pertany a la natura de tots dos, adaptant-se a la forma d'ells segons l'espècie. El que l'enteniment comprèn es forma en la intel.ligència amb l'intel.ligible movent, del qual és una certa representació, i també a l'enteniment pacient, puix que té una natura intel.lectual. D'aquí se segueix que allò que és comprés per l'enteniment s'anomena, amb raó, concepció de l'enteniment.

DE QUINA MANERA EL VERB ES COMPARA AL PARE

73. Malgrat tot, en això hem de considerar una diferència. Allò que és concebut per la intel.ligència és semblant a la cosa coneguda, i representa la seva espècie, de tal manera que és com un fill de la mateixa cosa. Així, doncs, quan la intel.ligència entén quelcom diferent d'ella, és com el pare del verb concebut en l'intelecte; d'altra banda, l'enteniment té més semblança a la mare, en la qual s'ha gestat la concepció. Peró, quan la intel.ligència s'entén a si mateixa, el verb concebut es compara al principi intel.ligent, com el fill al pare. Així, doncs quan parlem del Verb segons el qual Déu s'entén a si mateix, cal que el mateix Verb sigui comparat a Déu, del qual és el Verb, com es compara el Fill al Pare.

(Tomàs d'Aquino, "Compendi de teologia")